14.06.26
Sovint els projectes neixen en els llocs més inesperats.
Aquest va començar durant un trajecte en cotxe cap a Mas el Negre. Compartíem viatge amb el Pol, i entre conversa i paisatge vam descobrir que tots dos treballàvem en contextos que, d'alguna manera, dialogaven entre si. Ell m'explicava la seva tasca a Les Garberes, acompanyant un grup de nois i noies del PFI de jardineria. I jo li parlava del jardí i de les pràctiques artístiques que hi desenvolupem amb l'estudiantat de la Facultat de Ciències de l'Educació.
—I si busquem alguna manera de col·laborar?
Uns mesos després, aquella conversa compartida durant un viatge s'ha convertit en una experiència que ha enriquit profundament el jardí i les persones que l'habitem.
La proposta era senzilla. Compartir algunes hores de manteniment de l'espai i dedicar la resta del matí a una activitat artística. Al llarg d'aquestes trobades hem fet paper reciclat, hem après a enquadernar-lo per crear les nostres pròpies llibretes, hem experimentat amb tintes vives elaborades a partir de plantes i hem començat la construcció d'un herbari amb algunes de les espècies que creixen al jardí.
Aquestes trobades han generat un espai compartit entre contextos educatius que habitualment transiten camins paral·lels. Han permès que el jardí esdevingui un lloc de relació, d'intercanvi i d'aprenentatge mutu, on els coneixements vinculats a la jardineria, les pràctiques artístiques i l'experiència de cadascú han circulat en múltiples direccions.
Paper reciclat elaborat durant els tallers compartits amb el PFI de jardineria de Les Garberes, Facultat de Ciències de l’Educació (UAB), abril de 2026.
I és aquí on rau la força d'aquest tipus de projectes, en la possibilitat de generar vincles entre persones, institucions i formes de coneixement que habitualment no es troben.
Per a nosaltres, ha estat també una oportunitat per habitar la universitat d'una altra manera, d'obrir-la i qüestionar els límits que sovint separen els diferents itineraris formatius. Al llarg d'aquestes trobades, totes les persones implicades hem après alguna cosa. Una manera d'entendre l'educació més propera a una xarxa de relacions que a una estructura compartimentada, on allò que sabem pren sentit quan entra en contacte amb l'experiència dels altres.
Les cianotípies que acompanyen aquesta entrada formen part d'aquest procés.
Mentre observava aquestes trobades, em venia sovint al cap la idea que alguns projectes no es construeixen tant a partir d'un pla previ com de la capacitat d'acollir allò que passa. Potser per això les experiències més valuoses són sovint aquelles que ningú no havia previst del tot i acaben configurant petites comunitats d'aprenentatge i de cura.
Herbari col·lectiu en cianotípia. Trobades amb el PFI de jardineria de Les Garberes, maig de 2026.
Detall de l'herbari col·lectiu en cianotípia. Maig de 2026.
